Francesc Pi i Margall

FRANCESC PI I MARGALL va néixer a Barcelona el 1824, al si d’una família d’extracció popular. Un cop va acabar els estudis de Dret, va marxar a Madrid per intentar viure del periodisme. Poc després va ingressar al Partit Democràtic, on esdevindrà un dels primers líders lluitant per la reforma social, el protagonisme plebeu en la revolució democràtica i la construcció d’una República federal. Després d’un breu període d’exili a París, l’impuls antiborbònic de la Revolució de 1868 va permetre que fos escollit diputat en unes Corts Constituents en què va destacar, com un dels principals flagells del govern. És amb l’arribada de la Primera República espanyola i la seva fugaç presidència que Pi serà recordat sempre.  Primer com a  ministre de Governació i després com a president del poder executiu intentarà impulsar un programa amb àmplies mesures socials, acabar amb la guerra carlina i aconseguir el reconeixement de Cuba i Puerto Rico. Derrotada la República, el llarg període de la Restauració borbònica va fer de Pi el màxim líder dels federals, la branca més esquerrana del republicanisme. L’any 1891, va fundar El Nuevo Régimen, periòdic des del qual es reafirmaria en els principis federals i socialistes i defensaria la independència de les colònies. Va morir a Madrid el 1901, però el seu nom no va caure en l’oblit: durant bona part del segle XX, el seu llegat seria constantment reivindicat per l’anarquisme, el catalanisme d’esquerres, el socialisme i l’andalusisme.