Centenari del naixement de James Baldwin

James Baldwin (Harlem, Nova York, 2 d'agost de 1924–Sant Pau de Vença, 1 de desembre de 1987) va ser un escriptor nord-americà important per la seva tasca política, manifesta en els seus assaigs de crítica social. Com a homosexual i afroamericà de classe treballadora, Baldwin ha estat influent en moviments d'alliberament de la segona meitat del segle xx, mentre que la seva pugna personal a l'entorn de la identitat l'inspirà a escriure les seves obres de ficció.

En l'any del centenari del seu naixement, Tigre de paper ha publicat en català Sense nom pels carrers i La pròxima vegada, el foc. 

La pròxima vegada, el foc.  Un llibre molt prim que inclou dos assaigs de l'autor. James Baldwin ens adverteix, amb convicció, claredat i passió, de la urgència de combatre el racisme, en una obra plenament vigent sis dècades després de la publicació original. En el primer dels dos assaigs que componen l’obra, «El meu calabós trontollà: Carta al meu nebot en el primer centenari de l’Emancipació», Baldwin fa una exposició atenta i determinada sobre què vol dir ser negre als Estats Units i explica la lògica perversa del racisme americà. «Al peu de la creu: Carta escrita des d’una regió del meu pensament» narra el seu viatge espiritual per l’Església després d’una crisi de fe als catorze anys i la seva trobada amb Elijah Muhammad, el líder de la Nació de l’Islam; o les seves reflexions sobre la figura i el pensament de Malcolm X. 

Sense nom pels carrers . En aquesta obra profundament personal, Baldwin reflexiona sobre les experiències que el van conformar com a escriptor i activista: des de la infantesa a Harlem i els seus viatges a Europa i al Sud dels Estats Units, fins als assassinats de Martin Luther King i Malcolm X. Per les seves pàgines també desfilen grans esdeveniments polítics dels anys seixanta, com la guerra d’Algèria, la Marxa a Washington o l’auge de moviments com els hippies o els Panteres Negres.

Com a intel·lectual a cavall de dos mons, Baldwin és un testimoni amarg d’una Amèrica blanca aferrada als seus privilegis. La «qüestió negra», per a l’autor, és inseparable de la història americana i de la revolució. Entre unes memòries i una reflexió política, veritable retrat de la crisi de la supremacia blanca, Sense nom pels carrers és una crònica d’un temps, als Estats Units i al món, marcat per les lluites i les esperances, però també per la brutal reacció del poder amb l’objectiu de mantenir un ordre racial i imperial arreu del món.