Trencar el silenci

Francisco Liñán, fill andalús de classe treballadora, amb la infància truncada per la necessitat de treballar per guanyar-se el pa, militant comunista de pensament i pràctica, trenca el silenci de tota una generació, des de la repressió franquista fins a la transformació de «l’esquerra» en els pactes de la transició, assenyalant sense embuts en tots els casos culpabilitats i complicitats.

Ho fa per deixar constància de la pròpia història de la classe treballadora, perquè les futures generacions en puguem aprendre per seguir la lluita, i a la vegada, per retre un més que merescut homenatge a totes les persones que des de l’anonimat han lluitat de forma completament altruista en partits, sindicats i associacions de veïns, moltes d’elles durament reprimides durant el franquisme i durant la mateixa democràcia.

Trencar el silenci és una autobiografia incòmoda. És el relat polític i humà d’un lluitador que ni el franquisme va poder doblegar ni la Transició comprar. És un recorregut per algunes de les lluites obreres i veïnals més importants de les últimes dècades. De sacrifici i lluita a parts iguals, la de Francisco Liñán, és una vida que mereix no caure en l’oblit.

Què en diuen?

«Trencar el silenci es mou amb un equilibri amè entre el relat íntim del mateix autor i la denúncia crítica-reivindicativa, no exempta de contingut ètic i ideològic.»

«En el llibre, Liñán col·loca una sèrie d’experiències i reflexions que ni ara ni des de fa dècades són tingudes en compte per certes cúpules polítiques i sindicals, instal·lades en la cadira de l’entreguisme per abdicació dels principis classistes que ell mateix s’ha resistit sempre a abandonar.»

Miguel Guerrero, del pròleg