No passaran!

No passaran! comença als Estats Units, concretament a la ciutat de Nova York. Un jove de classe acomodada, que viu la nit i busca l’amor pels clubs de jazz de la ciutat, es creua, per casualitat, ja de matinada, amb una manifestació ràpidament reprimida per la policia, que carrega contra els manifestants. Rudy Messer, que així s’anomena el nostre protagonista, socorre un dels ferits, un jueu de classe treballadora que li explica el que perseguien amb aquella mobilització: evitar la càrrega d’un vaixell que embarcava municions pels «rebels» espanyols. Els treballadors nord-americans, com a mostra de solidaritat i suport al govern de la República, protesten i es manifesten pels carrers de Nova York, organitzen xerrades per explicar el que està succeint a Espanya, i fins i tot, alguns d’ells s’allistaran a les Brigades Internacionals per anar a combatre el feixisme al lloc on se l’ha de combatre: al camp de batalla, a la guerra.

Amb pròleg del doctor en literatura espanyola i crític literari, David Becerra.

« —Asseieu-vos, Rudy –digué el jove impressor.– Us he de dir una cosa.

—Sí, Giuseppe?

—He pensat molt en aquells camises brunes. Són una amenaça terrible; una amenaça que esdevindrà sempre pitjor. La policia no farà res per a deturar-la.

—També ho diu Adams.

—Som els obrers qui hem de mirar que no vagi avant. Però no és a Nova York on ho aconseguirem: el nazisme és mercaderia d’importació.

—I voleu dir que és possible de fer res a Alemanya?

—La meva opinió és que cal derrotar-lo a Espanya. Us ho he de confessar. Rudy; durant aquest últim temps em sentia descontent i avergonyit de mi mateix. Els meus companys, d’allà, es juguen la vida i se la juguen, també, per a nosaltres. No és just que els deixem abandonats. M’he decidit, aquesta nit, i me’n vaig a ajudar-los.»