El tresor d'en Lucio

Més que un amant de belles teories, Lucio Urtubia és un home d’acció. La seva vida ha estat una lluita constant i, en contra del que es pensen alguns, aquest és el patrimoni que ens deixa, el tresor d’en Lucio. En Belatz hi ha parlat llargament sobre les anècdotes que ha explicat tantes vegades, per poder reflectir amb precisió en imatges les accions, els llocs, les persones, els succeïts i les atmosferes. Així, doncs, convertit en el seu biògraf oficial, l’il·lustrador pamplonès ens explica, per primer cop en català, les aventures que coneixíem i també altres anècdotes que no coneixíem: la infantesa a Cascante, les primeres expropiacions de bancs, els tripijocs per despistar la policia, històries de família, la negociació amb Citibank, les travesses de frontera... En aquestes pàgines plenes d’acció, en Lucio ens ho explica tot, o gairebé tot. I és que, com diu aquest anarquista indomable, «el revolucionari que no fa res no és res més que un capellà»

Què en diuen?

 «Recordo una de les meves últimes expropiacions. Va ser una impremta offset [···] Quin plaer, saber que aquesta màquina va poder imprimir periòdics prohibits i servir la nostra causa, en comptes de rovellar-se en aquell gran edifici! Aquesta és la nostra sort i la nostra lluita. Igual que haver pogut fer aquest llibre. Al capdavall, som el que fem i no ens caurà res del cel.»  Lucio Urtubia, de l'epíleg

Sobre el personatge

Lucio Urtubia Jiménez (Cascante, Navarra, 1931) va néixer en el si d'una família republicana amb cinc fills i recursos econòmics escassos. Va créixer amb la calor del sol entre entremaliadures, aixadelles, vinyes i oliveres. Va fer la mili a Logronyo i ben aviat descobrí la seva traça per traficar amb queviures. L'any 1954 el van descobrir i va fugir a França. Es va instal·lar a París i començà a treballar de paleta i a relacionar-se amb els anarquistes. Els companys de l'obra li proporcionaven premsa obrera, llibertària i anava al seu local a escoltar conferenciants com Albert Camus i André Breton o músics com George Brassens o Leo Ferré. Casa seva va ser refugi del maquis Quico Sabaté. Home honrat, solidari i compromès amb causes justes, va falsificar documents i bitllets, atracà bancs, imprimí i distribuí propaganda obrera i anarquista i va posar de genolls el First National Bank, en omplir el mercat internacional de xecs de viatge falsificats. Home rebel i humil, ens ha relatat part de la seva vida fascinant a La revolución por el tejado (Txalaparta, 2008) i Mi utopía vivida (Txalaparta, 2014).